Demanar hora a la psicòloga no és fàcil. Ho sé. Sovint pensem que és com un fracàs, que hauríem de ser capaces de resoldre-ho tot nosaltres soles, que hauríem de poder amb tot i no haver de demanar ajuda.
Trobar una psicòloga que encaixi amb nosaltres
Tímidament ens posem a buscar alguna professional que pugui encaixar amb nosaltres. Aquest procés pot durar uns dies, setmanes, fins i tot algun mes. Potser ara no estic tan malament ens anem dient, si espero una mica més potser ja ho solucionaré jo… ens repetim. Mentrestant anem llegint blogs i pàgines d’autoajuda, també ens comprem algun manual fàcil de llegir, visitem la botiga de productes naturals a veure si ens donen alguna cosa per l’apatia o l’ansietat. Ho entenc. Jo també he passat per aquest procés.
I arriba un moment que diem PROU. I ens decidim a escriure un correu a la psicòloga que creiem que ens pot anar millor; de vegades n’escribim a vàries i esperem a veure qui ens dona la millor resposta. Potser també ens fixem en el preu i decidim en funció d’això. El cas és que ja està fet, hem demanat informació i sembla que estem decidides a començar. I començar implica remoure el que tenim dins i això, en general, ens espanta una miqueta. Perquè sabem que sortiran coses.
Començar amb la teràpia individual d’adults a Santa Coloma de Farners
Precisament perquè sé com és de difícil fer el pas de demanar hora per a començar amb la teràpia individual d’adults, intento que de bon principi la persona es senti acollida. També acompanyada i respectada, validant i normalitzant el que sent i el que sentim. Sé com és de difícil la pregunta i què t’ha portat fins aquí? Perquè de vegades no és una cosa, en són moltes; algunes vegades no ho sabem ben bé i d’altres vegades, tot i saber-ho, ens fa una vergonya terrible haver-nos de despullar davant una altra persona i començar a explicar les nostres misèries (que no són misèries, però nosaltres ho sentim així).
Porto 10 anys treballant de psicòloga. L’he pifiat? Moltes vegades. L’he encertat? També moltes. Però el que tinc clar que m’ha anat defininint com a professional aquests anys és el fet d’anar aprenent, dia rere dia; d’anar-me formant, dia rere dia i, sobretot, d’anar-me escoltant.
I com és, doncs, la teràpia individual d’adults?
Doncs un de-tu-a-tu, amb humiltat i amb respecte. Sense etiquetes ni havers de, sense pressions. Estàs a gust? Continuem. Et sents incòmode? Canviem. El meu objectiu no és posar sal a les ferides, sinó ensenyar-te que tu mateixa les pots sanar. De vegades t’oferiré una gasa o una bena, d’altres deixarem a veure què passa. I així mica en mica, al teu ritme i al teu pas, aniràs aconseguint vèncer tot allò que et frenava fins ara. No ens veurem cada setmana, ni cada quinze dies potser, ens veurem quan sigui necessari però sabrem que ens tindrem. I mica en mica les trobades s’aniran espaiant en el temps. Ens pensarem i ens escriurem, però tu caminaràs, nedaràs i volaràs lliure. I en algun moment ens tornarem a veure per recordar tot allò que ja havies après, per tornar a agafar el camí amb més força.
L’objectiu de la teràpia individual és que tu caminis sense crossa, nedis sense flotador i volis sense gàbia. Però sabent que sempre tindràs una crossa, un flotador i una gàbia on tornar si ho necessites.