La relació terapèutica

Mai m’he sentit còmode treballant des de la distància, des de la desconnexió. No em sento còmode treballant en el marc de models teòrics rígids, excessivament protocolaris o poc personalitzats. En definitiva, no em sento còmode enmig d’una relació terapèutica on hi hagi cert poder, on hi ha una persona que escolta (pacient) i l’altra que parla (psicòloga). I encara menys em sento còmode donant ordres o pautes.

Com treballar la relació terapèutica

Potser la gràcia està en no esforçar-s’hi més del compte, en deixar que la relació segueixi el seu curs i camí. Deixar fluir. Mostrar-se tal com una és, sense grans pretensions, sense vendre fum. La vida és complexa per a tothom, siguis mestra, psicòloga o pintora. Comencem, transitem i acabem viatges de l’heroi constantment. I aquests viatges ens posen a prova una vegada rere l’altra. Jo també els transito, de vegades més d’un a l’hora, i sé perfectament el que significa.

Sempre he pensat que, si ens hem d’esforçar més del compte perquè una relació funcioni (flueixi), potser és que alguna cosa està passant. Potser és que hi estem gastant massa energia i potser (només potser) ens hem de plantejar si val realment la pena.

relació terapèutica

Un referent

M’agraden algunes de les obres del dr. Irvin D. Yalom , doncs la seva manera de treballar m’inspira i m’ajuda a trobar el meu propi camí. En una de les seves obres, Mirar al sol – Superar el miedo a la muerte para vivir con plenitud el presente, hi ha un fragment que em ressona molt i que guia, també, la meva manera de treballar. Diu així:

Buena parte de la formación del terapeuta se centra en lo fundamental, que es conectarse. En mi opinión, una parte crucial de ese entrenamiento debe enfocarse en la disposición y capacidad del terapeuta para aumentar la conexión mostrándose tal como es.

Como muchos terapeutas se formaron en tradiciones que enfatizan la importancia de mostrarse impenetrables y neutrales, quizá los amigos que estén dispuestos a presentarse unos a otros tal cual son tengan alguna ventaja sobre aquellos a este respecto.

En las relaciones estrechas, cuanto más revela uno sobre las propias sensaciones y pensamientos, más fácil le es revelarse al otro. La autorrevelación desempeña un papel crucial en el desarrollo de la intimidad. Por lo general, las relaciones se construyen mediante un proceso de autorrevelación recíproca. Uno de los participantes se decide y revela cosas íntimas, mostrando así su disposición a arriesgarse; el otro cierra la brecha haciendo lo mismo. De esa manera, profundizan en la relación mediante una espiral de autorrevelación. Si a la persona que toma el riesgo inicial no se le responde con una actitud de reciprocidad, suele ocurrir que la amistad se resiente.

Trobar la manera de connectar

Des del meu punt de vista, és molt important que et deixis guiar per la teva intuïció a l’hora de triar qualsevol professional de la salut que vulguis que t’acompanyi. Sigui metgessa, terapeuta floral, psicòloga, fisioterapeuta, nutricionista o psiquiatra. Busca la manera de treballar que millor s’adapti a tu, busca la manera de connectar amb la que et sentis més còmode. Perquè no hi ha una manera bona ni una de dolenta, es tracta d’estar en sintonia, de sentir-te còmode, d’estar en connexió amb tu i amb l’altra persona.

Jo sé què busco, escolta’t i defineix què busques tu. I, si vols, ens coneixem 😉

Anna Pamplona

Ir arriba