Si pots somiar-ho, pots fer-ho?

Des de ben petites rebem el missatge que podem aconseguir el que ens proposem, que amb la dosi adequada d’esforç i motivació podem fer realitat els nostres somnis, siguin quins siguin. Però malauradament (em sap greu fer spoiler) no sempre és així. Perquè de vegades, per més que ens hi esforcem i per més que lluitem, només rebem pals i clatellades per tots costats. No serà que, potser, hi ha coses que no podem controlar i que, per més que lluitem i ens esforcem, acabarà passant el que hagi de passar?

Acceptar que no podem aconseguir tot el que ens proposem

Conec persones molt qualificades acadèmicament que no aconsegueixen la seva feina somiada; no perquè no siguin vàlides i no estiguin preparades, sinó perquè no depèn exclusivament d’elles.  Conec persones encantadores, amb una força de voluntat tremenda, que malgrat posar tot el seu esforç en curar-se d’un càncer, no l’han pogut vèncer. Conec moltes persones que lluiten dia rere dia i no aconsegueixen arribar on volen arribar. Fracassades? En absolut. Aquesta és la història que ens han volgut vendre sempre, el «si no ho aconsegueixes és perquè no ho has desitjat prou», és que la voluntat és l’únic ingredient necessari per aconseguir el que volem?

Hem de tenir en compte totes les variables

És cert que l’esforç, la voluntat, la motivació, la perseverança  (entre d’altres) són necessaris per aconseguir certs objectius, però hem de tenir en compte altres factors com la sort, l’ambient, l’economia, el recolzament, a quina part del mon hem nascut, la intel·ligència, el talent… hi ha molts factors a tenir en compte! Hi ha tantes variables que entren en el joc que, en definitiva, és difícil (molt)  tenir-ho tot controlat.

I aquesta potser és la clau, admetre que no ho podem controlar tot. Que hi ha coses que sí podem controlar però moltes d’altres que no… i aprendre a diferenciar les primeres de les segones ens serà de gran ajuda. Perquè potser així (només potser) deixarem de sentir-nos fracassades quan no aconseguim el que ens havíem proposat (o el que la societat ens havia imposat que ens proposéssim).

Conèixer les limitacions les possibilitats

És molt important conèixer les nostres limitacions i les nostres possibilitats, és molt important saber fins a on podem arribar per no crear-nos falses expectatives. Tu pots ser qui tu vulguis ser, si pots somiar-ho pots fer-ho, avui és un bon dia per aconseguir els teus somnis… que sí, que hi ha molta gent que creu que repetir-se aquestes frases com un mantra farà que tot prengui un altre color, però també hem de ser realistes i dir-nos que no ho podem controlar tot. No tot depèn del nostre esforç i la nostra força de voluntat. No fotem. Que per més que m’entreni no podré fer mai els temps que fa Usain Bolt, ni somiar-ho.

Així que potser és hora que comencem a canviar el discurs i proposo el següent: Si pots somiar-ho pots fer-ho, sempre i quan totes les variables que hi intervenen (moltes)  juguin a favor teu; si no, filla meva, busca un pla B. Perquè per més que t’esforcis, si és quelcom que no està a les teves mans, poca cosa aconseguiràs. I no, l’actitud positiva no canvia moltes coses. Perquè és el que és.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Ir arriba