Hi ha diverses situacions que poden portar a dues persones a demanar ajuda professional i començar a fer teràpia de parella. En són exemples la rutina, les famílies polítiques, la falta de comunicació i d’afecte o infidelitats, entre d’altres. El que fem durant la teràpia de parella és analitzar quins són els problemes que predominen, posar-hi llum i veure quines opcions tenim per a resoldre-ho.
És important remarcar que la teràpia de parella no és la panacea a tots els problemes, hem de tenir en compte que hi ha molts factors que hi intervenen, moltes variables. De vegades hi ha la creença errònia que la psicòloga es posicionarà a favor d’un o l’altre, emetent un judici com si es tractés d’un tribunal; aquesta no és la nostra funció. La nostra funció és la d’avaluar què passa, com passa i per què passa, sempre escoltant i respectant les dues persones que tenim al davant.
No es tracta de dir qui té raó i qui no en té
Recordo amb especial carinyo una parella que va arribar a la consulta buscant un cop de mà per superar una infidelitat. Ell, avergonyit, va dir en veu alta que havia sigut infidel a la seva parella feia uns mesos i ella ho havia descobert per uns missatges. Va ser un fet puntual, però va ser suficient com per posar la relació del revés; de cop tot era diferent, ja no es reconeixien. Recordo que ell, després de dir-ho, em mirava esperant el meu veredicte. I no el va trobar perquè la teràpia de parella no va d’això, va molt més enllà.
Segons Feliu i Güell, dins del concepte d’amor és necessari diferenciar i tenir en compte la felicitat i el benestar de l’altra persona, la felicitat i el benestar propi (important! que de vegades ens n’oblidem) i, alhora, mantenir la nostra individualitat. No ens enganyem, per arribar a tenir aquesta relació és necessari molt esforç, treballar-ho molt. Així que cada vegada que veieu parelles happy a Instagram, penseu en tot l’esforç que hi ha darrere per mantenir aquell somriure que va d’orella a orella.
La teràpia de parella pot fer por, perquè fa por exposar-nos al que hi ha de veritat. Fa por per les conseqüències que hi podrà haver, per tot el que es remourà. Però, igual que la sorra de la platja es remou amb les onades i llavors troba el seu lloc en la calma quan les aigües es tranquil·litzen. Un lloc nou des d’on mirar.