Respectar els temps

Totes i cadascuna de nosaltres vivim les situacions de maneres ben diferents. Malgrat compartir una mateixa situació, cadascuna ho viurà amb unes intensitats, matisos i colors particulars. La separació de la mare i el pare, una malaltia, un canvi de feina, una nova parella, la maternitat, una experiència difícil. Com a conseqüència, viure-ho de manera diferent també significa que, cadascuna de nosaltres, necessitarà temps diferents per transitar pel que sigui que haguem de transitar. Quant temps dura un dol? En quant temps m’adaptaré a viure sol? Quan temps trigaré a no sentir pànic cada vegada que vaig al metge? Quan s’adaptarà el meu fill a l’escola? Quan començaré a veure resultats en la teràpia? I la resposta a totes aquestes preguntes és: depèn.

Respectar els temps a la vida, a teràpia també

 

I quan sentim la paraula “depèn” ja ens comencem a posar nervioses. Què vol dir que depèn? Jo necessito saber quan tornaré a estar “bé” perquè sento que la vida no s’atura al meu voltant i, per tant, jo no em puc aturar tampoc. Ahá. La vida no s’atura, les persones del voltant volen resultats ràpids i tu també, perquè no ens està permès aturar-nos, oi? Volem passar els mals tràngols ràpid per tornar a fer, també volem resultats ràpids a teràpia per tornar a pujar al tren de la vida amb les nostres companyes de viatge i fer veure que no ha passat res.

Tornar a la vida «d’abans» no significa que estigui curat

 

Ja fa 3 anys que vas passar el càncer, ja no hi hauries de pensar. Ja fa quatre mesos que el teu fill plora a l’entrada de l’escola, ja s’hauria d’haver adaptat. Ja fa 1 any que s’ha mort la teva mare, hauries de mirar endavant. Ja fa 2 anys que ho vas deixar amb la teva parella, ho hauries de tenir superat. Ja fa 2 mesos que estàs en aquesta feina, hauries de saber com funciona tot i relaxar-te. Ja fa 4 mesos que vas a teràpia, hauries d’estar perfectament. Aquest “hauries de…” que implica que 1. La persona que t’ho diu té una saviesa extraordinària i un coneixement de la vida magnífic i que 2. Et fa sentir fatal perquè vol dir que no estàs anant al ritme que s’espera que vagis i que, per tant, ho estàs fent malament.

Jo necessito uns temps concrets per passar per certes situacions i no són ni millors ni pitjors, són uns temps diferents. No necessito que em diguis que no ho estic vivint bé, perquè és la meva experiència, és el meu temps i és el meu procés. Tampoc necessito que em diguis que es suposa que ja no hauria d’estar sentint el que estic sentint. Necessito que em diguis que em prengui el temps que necessiti i que està bé. Important respectar i, sobretot, respectar-nos. Que de vegades ens oblidem de respectar-nos.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Ir arriba