L’altre dia em va trucar una persona per demanar-me hora. Jo, en aquell moment, estava corrent per la muntanya i li vaig dir si em podia trucar més tard. Però, abans de penjar, li vaig preguntar si era per ell la visita i em va dir que sí. Necessitava eines per controlar l’ansietat.
Jo vaig continuar corrent i pensava en les vegades que he sentit aquesta frase (o similars). Necessito eines, necessito pautes, necessito una guia… per controlar l’ansietat. Però, què vol dir controlar l’ansietat? A què ens estem referint? L’ansietat és «només» una activació del sistema nerviós? Anem a pams.
Què vol dir controlar l’ansietat?
L’ansietat implica una activació del sistema nerviós i, com a conseqüència, hi ha una simptomatologia gens agradable que es va manifestant. Pot aparèixer de forma brusca i intensa, el que es coneix com un atac d’ansietat o angoixa. És una resposta totalment adaptativa que apareix per a fer front a una situació que percebem com una amenaça per la nostra seguretat (o de les persones del nostre voltant). El problema esdevé quan aquesta activació es produeix davant situacions quotidianes que no representen cap perill.
D’altres vegades, però, no apareix de forma brusca i intensa, sinó que es va mantenint a un nivell moderat-alt de manera freqüent. Com la definiria? Com una preocupació constant vers el futur, una sensació de caure al buit constantment, anar amb la por per davant, sentir-nos més activades que la resta de la gent, etc.
Si una cosa sabem les persones que hem patit ansietat, és que aquesta interefereix en les nostres vides d’una manera directa. Ens condiciona en la realització de les activitats de la vida diària i ens fa sentir vulnerables. Una activitat tan senzilla com anar a comprar el pa o gaudir d’un concert pot ser una autèntica tortura.
Llavors, quan em dieu que necessiteu controlar l’ansietat m’esteu dient que voleu que desaparegui per complert. Controlar aquesta simptomatologia tan molesta, sobretot la física.
Ansietat no només és activació del sistema nerviós
Hi ha unes normes bàsiques per fer front a l’ansietat més física, aquesta activació de la que parlàvem. Quines són? Una alimentació evitant excitants (cafeïna, teïna, sucre, productes processats,…), evitar consum de drogues, pràctica regular d’esport, evitar estressors (feina, situacions de càrrega,…), fer activitats plaents, comptar amb un bon suport familiar i social, la pràctica de l’atenció plena (mindfulness) o exercicis de respiració diafragmàtica.
Hi posem ganes. Anem al supermercat i triem aliments i no productes, anem a l’herboristeria a buscar algunes gotes amb Passiflora per ajudar a relaxar, anem a un balneari, ens apuntem a classes de ioga, comencem a posar límits a casa per evitar sobrecarregar-nos… i sí, un petit canvi hi és, però no acabem d’estar bé.
I és que l’ansietat, en el seu sentit més ampli, va molt més enllà de l’activació física.
La punta de l’Iceberg
L’ansietat, que engloba símptomes físics (nerviosisme, insomni, mareig, contractures, malestar intestinal, boca seca, mal de cap…) i símptomes emocionals/cognitius i conductuals (preocupació, pors, irritabilitat, vulnerabilitat, sensació de debilitat, inseguretat, falta de concentració, dificultats per a mantenir la informació, etc.) són a la part de dalt de l’iceberg. És la part que es veu.
Què ho activa? Depèn. Pot ser un pensament, pot ser una situació, pot ser una sensació, pot ser un perill real.
I què sostè aquest Iceberg?
Realment és una sorpresa, poden ser tantes coses…! o potser només una. Però alguns exemples són:
- Traumes
- Patrons de personalitat
- Poca valoració de sí mateixa
- Creences/atribucions
- Pensaments distorsionats
- Perfeccionisme
- Rigidesa
- Conflictes no resolts
En podríem dir molts més, però hem de tenir en compte que aquí no només hi trobem aspectes nostres, individuals, sinó que hi podem trobar aspectes relacionats amb el nostre inconscient familiar (transgeneracional).
La meva visió
Després de tants anys treballant com a psicòloga i psicoterapeuta, sé que aquest controlar l’ansietat no es queda mai «només» amb un control mitjançant tècniques de relaxació, bona alimentació, esport i d’altres. Sé que sempre hem de gratar una miqueta més.
Sense anar més lluny, en l’exemple que us comentava abans del noi que em va trucar, només vam necessitar una sessió per veure que hi havia alguna cosa relacionada amb la manera que ell es relacionava amb el seu inconscient ja que, bàsicament, l’evitava. Només prenent consicència d’això, el canvi va començar… i uns dies més tard ja em deia que no havia tingut cap més crisi i que els malsons havien començat a minvar. I no és bruixeria, és psicologia.
Anna
