La salut mental, tan important però tan amagada alhora. No hi ha cap problema en dir que tens tendinitis, mal de panxa o mal de cap. Però quan pateixes ansietat, depressió o obsessions no és tan fàcil de dir.
Tenir en compte la salut mental
Si dic que entro en pànic en determinades situacions es pensaran que no hi toco. Si dic que tinc idees autolesives es pensaran que estic boja. Si dic que no puc parar de comptar matrícules em miraran malament. Si dic que tinc un problema amb el menjar em tractaran d’obsessiva.
Les persones amaguem allò que es surt del que és «una salut mental normal». Ho amaguem per por a les mirades plenes de judici, ho amaguem per por als comentaris buits de comprensió, ho amaguem per evitar rebre consells gratuïts, ho amaguem per por a portar una etiqueta que ens pot acompanyar tota la vida.
Por al què diran
Ho amaguem per vergonya, perquè pensem que a la resta de la gent no els passen aquestes coses i que estem «tarades». Pensem que no som «normals».
I la realitat és que totes som vulnerables, totes patim. I això no vol dir que siguem dèbils, vol dir que som persones (amb tot el que això implica). I està bé acceptar que la nostra salut mental passa per èpoques bones i no tan bones i que hi ha persones que tenen malalties mentals, que també ens poden tocar a nosaltres.
Jo he buscat ajuda en les meves èpoques no tan bones i ho continuaré fent quan senti que estic encallada. Anar a teràpia és tan necessari de vegades…! És alliberador poder compartir i ser entesa, trobar el camí, canviar la mirada i la manera en com et mires.
Totes tenim les nostres històries darrere la façana d’aparent normalitat.
Perquè totes les persones amb malalties mentals es sentin acompanyades 🙏
