Decidir quan és un bon moment per demanar cita amb la psicòloga no és fàcil, tampoc té una resposta única i ben definida. Porto 10 anys treballant de psicòloga en despatx propi a Santa Coloma de Farners i a Girona i he perdut el compte de les vegades que m’han dit «crec que hauria de fer una visita al psicòleg, però no ho sé...». Al llarg d’aquests anys, però, he pogut definir cada vegada més quan NO hauríem d’anar a veure la psicòloga.
Quan NO demanar cita amb la psicòloga
Primer de tot, i més important, no hem de demanar cita amb la psicòloga si no sentim que hi hem d’anar. Quantes vegades se m’ha assegut una persona al davant i m’ha dit: és que jo no crec en els psicòlegs! Si no creus en la psicologia és molt difícil que puguis treure fruits de la teràpia, perquè jo no et puc donar cap pastilla per curar-te, tampoc puc oferir-te un tractament màgic sense que hagis de fer res. Així doncs, si d’entrada no creus en la psicologia (com aquell que no creu en la religió) poca cosa farem, no? Portaràs unes ulleres posades que no et deixaran veure cap missatge amb claredat.
Escoltar-te i sentir la necessitat de demanar cita
Tampoc hem de demanar hora amb la psicòloga perquè la veïna del 4t hi va anar i li va anar molt bé o perquè la meva cunyada va aconseguir superar una ruptura amb la seva ajuda. Demanar cita «només» perquè a d’altres persones els ha anat bé no sol ser suficient. Cada persona és diferent, amb unes situacions diferents, una història diferent, unes motivacions diferents. Està molt bé que es reconegui la feina que fem i que la gent pugui millorar, però és necessari que neixi quelcom de més endins teu, alguna cosa que es remogui i que t’empenyi a demanar cita.
Demanar cita amb la psicòloga perquè a l’altra gent li ha anat molt bé
Ja per últim, tampoc us recomano a anar a veure la psicòloga sense haver demanat una més d’informació de la professional. Per què? Doncs perquè en psicologia trobem molts marcs teòrics de referència i moltes maneres de treballar, així com moltes àrees d’especialització. Hi ha psicòlogues més rectes i serioses, d’altres més pròximes, d’altres més tècniques. Busca i troba segons el que tu necessitis. Això no només passa en la psicologia, si busquem a una persona que ens faci un massatge també ens trobarem amb quiropràctics, quiromassatgistes, fisioterapeutes, osteòpates, etc. i hem de buscar la persona i el tipus de teràpia més afina a nosaltres.
Tampoc és bona idea demanar cita amb la psicòloga perquè ens obliga la parella, la família, amics… és molt important que la demanda la faci la pròpia persona, és a dir, que siguis tu mateixa la que decideixis que vols començar teràpia. A mi no m’agrada que m’obliguin a fer res i, quan no tinc més remei que fer-ho, les ganes no són les mateixes.
Quan hem de demanar cita, llavors?
De vegades la simptomatologia que tenim és tan evident que necessitem posar-hi remei (insomni, ansietat, anorèxia…). D’altres vegades, però, no fa falta que no hi hagi una simptomatologia marcada. De vegades és un no sé què que ens empeny a l’abisme. Potser podem notar que no estem com abans, que hi ha ferides obertes o que no acabem d’estar a gust enlloc. De vegades tenim parella, tenim feina, tenim bona relació amb la família, tenim amics, tenim una bona situació econòmica… i no ens sentim a gust, sentim que ens falta alguna cosa tot i tenir-ho tot (i quina ràbia fa, sentir-se així!).
No estic boja per anar a veure la psicòloga
No faria falta que ho digués (o potser sí) però demanar cita amb la psicòloga o la psiquiatra no significa que estiguem boges. Sabeu que em sobta molt, avui en dia, sentir la paraula boja? Realment és com si em clavessin una punxa al cervell. No hi ha persones boges, perfavor! I quantes vegades m’he trobat amb la frase deus pensar que estic boja, oi? I jo em quedo amb cara de: per què hauria de pensar que estàs boja??
Així que, resumint: escolta’t amb franquesa i fés el que sentis. I, si ho desitges… contacta!