Mindfulness per a reduir l’ansietat

L’ansietat sempre ha format part de la meva vida, de fet, l’ansietat sempre ha format part de la vida de tots. Gràcies a ella ens hem anticipat als perills i hem pogut donar una resposta que ens ha permès sobreviure. Com hagués sigut la nostra vida sense ansietat? segurament no haguéssim arribat massa lluny… ens hauríem extingit com a espècie ràpidament davant qualsevol perill.

L’ansietat no és dolenta

És important no concebre l’ansietat com quelcom dolent que hem d’atacar, entendre com funciona i perquè s’activa ens permetrà entedre què ens passa. Pots fer un cop d’ull al post anterior per a redordar-ho. He començat aquest post, Mindfulness per a reduir l’ansietat, dient que l’ansietat ha format part de la meva vida i potser us preguntareu per què. Doncs bé, de petita sempre m’anticipava al que podria passar i només em sentia tranquil·la a certs llocs, com a casa i amb la família. La meva ment no parava d’anticipar-se, elaborant guions dignes d’un Òscar on contemplava totes les possibilitats (totes negatives). Ràpidament em notava inquieta, amb el pols accelerat, amb suor. Quan l’ansietat era molt forta, se’m feia un nus a l’estómac i no m’hi entrava res. De vegades vomitava.

Aprendre a viure amb ansietat

Al final hi vaig aprendre a viure, amb períodes més i menys bons. Potser per això em vaig endinsar a estudiar psicologia, no ho sé ben bé. L’any 2014, però, amb el plantejament de quedar-me embarassada en ment, vaig decidir buscar ajuda per portar un embaràs més conscient i amb menys ansietat. Fins llavors havia provat tècniques cognitivo-conductuals que ens havien ensenyat a la carrera, no m’havia funcionat res. Així que vaig anar a parar al despatx de la Julieta Paris i allà va canviar la meva mirada. Ella em va parlar del mindfulness, de la filosofia de viure en l’aquí i en l’ara, d’estar present i no viure en el passat ni en el futur. Aquí va començar l’aprenentatge.

El Mindfulness em va canviar la vida

Amb ella vaig viure un embaràs conscient, amb molta tranquil·litat i pau. I, una vegada va néixer el meu fill David, vaig començar a formar-me per a poder anar més enllà. Han sigut molts cursos al llarg dels anys: CCT (Compassion Cultivation Training), MBSR (Mindfulness Based Stress Reduction), MBCT (Mindfulness Based Cognitive Therapy), Aplicacions clíniques del Mindfulness, Mindfulness per a infants i joves i Mindfulness avançat. Aprenent a viure el present, detectar quan la ment està al passat o anticipant el futur, ser capaç de tornar a l’aquí i l’ara. Aquesta és la màgia del mindfulness.

El mindfulness no és una tècnica, és una manera de viure

Hi ha nombrosos estudis que demostren que, amb la pràctica del mindfulness, millora la qualitat de vida. També s’ha demostrat que millora la qualitat de vida quan hi ha una malaltia física pel mig, com la fibromiàlgia. Segons la meva experiència, tècniques com pensar en positiu o canviar el pensament per un altre de menys catastròfic no han fet possible la reducció de l’ansietat. En canvi, centrar-me en l’ara i en el «que passi el que hagi de passar» sí que han fet que m’hagi alliberat de la pressió que sentia cap al futur.

Mindfulness - Banco de fotos e imágenes de stock - iStock

Com és l’entrenament en Mindfulness?

És evident que no podem canviar d’un dia per l’altre. El xip no es canvia tan fàcilment com voldríem: necessitem temps, pràctica i una bona guia. Estem davant una carrera de fons on l’objectiu és estar presents, sense anticipar. Ens hem d’entrenar com l’atleta que entrena per una marató o per una altra cursa important, hem de  dedicar-hi una estona cada dia o cada dos dies. Hem de trobar un moment per nosaltres per cuidar-nos. I mica en mica, a poc a poc, veuràs que t’alliberes de totes les capes de més que portes a sobre, com si anessis traient capes a una ceba i arribessis just al centre. Al cor. I llavors tot pren un sentit diferent.

En la pràctica del mindfulness hi ha meditacions, sí, però NO significa deixar la ment en blanc. Hi ha moltes maneres d’estar present: cuinant, caminant, estant amb els nostres fills, pintant… així que no és un requisit indispensable haver de seure a meditar, lluitant contra nosaltres per deixar la ment en blanc. És tan senzill i tan complex com anar a fer una passejada sense música, escoltant els sorolls que ens acompanyen al llarg del camí. Tens ganes de saber si el mindfulness ajuda a reduir l’ansietat? Doncs contacta!

annapamplona

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

Ir arriba