Catifes.

Catifes de tots colors que amaguen coses.

 

Que aixequi la mà qui, alguna vegada, ha amagat alguna coseta sota la catifa! ☝️

I qui ha amagat alguna emoció? Alguna situació que ens ha fet mal? Alguna vivència complicada? ☝️

Si el que hi guardem no és massa gran, ningú diria que sota la catifa hi ha cosetes. Aparentment tot està bé, tot OK.

I de vegades aconseguim oblidar-nos del que hi hem guardat, eh? Com que no ho veiem i no hi ha res ni ningú que ens faci recordar que ho tenim allà guardat… És com si no existís. No es veu, no fa mal. Però hi és.

I tant si hi és! Llavors PAM. Un dia qualsevol torna a sortir. Bé perquè tenim ganes de fer neteja i l’aixequem expressament; bé perquè algú ens l’ha aixecat i ha aparegut tot altra vegada; bé perquè sents que el veí de dalt s’ha trobat una calavera sota la catifa i dius «vaig a mirar sota la meva a veure què hi tinc, no sigui que hi tingui una cosa estranya també…». La qüestió és que ens tornem a trobar amb les coses que hi havíem guardat.

I de vegades sembla que hagin criat i tot…

Aquesta setmana m’han vingut a veure 3 persones que havien guardat moltes coses sota la catifa abans de l’estiu. Emocions que no són agradables de viure, situacions complicades. Durant l’estiu no han pensat amb les catifes… I ara, amb l’arribada de la tardor i el recolliment, les van aixecar i van veure que no en farien prou amb una escombra… I que allò que semblava tan amagat, prenia més força que mai.

Important anar mirant sota les catifes, igual que sota al llit. És fàcil que s’hi vagi acumulant brutícia (i altres coses)!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ir arriba